L’Associació Cultural Ocell som la degana de les associacions legalment constituïdes a Ondara, amb vora cinquanta anys d’existència. Conformem, també, una de les associacions sense ànim de lucre amb més base social de la localitat, comptant actualment amb més de 150 persones associades.
Som, doncs, un grup de persones divers i intergeneracional, amb inquietuds i objectius comuns, focalitzats en la promoció de la cultura (en totes les seues expressions), la preservació del nostre patrimoni i tradicions, la defensa de la llengua, així com la divulgació del nostre passat com a poble, entre altres.
Els orígens
L’Associació Cultural Ocell naix als anys 1975 i 1976, amb la fi de la dictadura i els primers compassos de la transició democràtica, en un moment històric de forta reivindicació de les llibertats personals i col·lectives. És en aquest moment on, un grup de joves, amb una fort compromís cap a la nostra llengua, identitat i cultura pròpies, impulsa l’associacionisme d’arrel cultural a Ondara. Aquesta colla de gent conforma un grup heterogeni i engrescador, i materialitza una primera estructura organitzativa, conformada per les següents persones a la seua junta: Antoni Peris (primer president), José Lluzar, Pedro Mud, Vicent Vives, Joan Poquet, Pepe Tomàs, Agustín Garrido, Lluís Cabrera Pastor, Fernando Abril i Antonio Ramis Ramon. Entre aquells primers membres, també trobem a Joan Femenia, Vicent Romans o Vicent Ortuño.
El punt de partida del nostre recorregut s’inicia amb el reconeixement oficial de l’associació, a l’estiu de 1976. El Ministeri de Governació visa i aprova els nostres estatuts el 2 de juliol d’aquell any. Des d’eixe moment, l’Associació Cultural Ocell inicia el vol, oferint tot un seguit d’activitats culturals i festives, que proporcionen un lloc d’encontre, interacció i formació entre tot el veïnat d’Ondara.
Per començar el camí, calia presentar-se en societat, Així es produeix una de les fites més destacables i rellevants de l’Associació: la recuperació de les festes populars de Pamis, el 10 de setembre de 1976. Feia vint-i-huit anys que no es celebraven (les últimes foren el 1948) i s’organitzà la jornada festiva amb jocs infantils, sopar i ball. L’Associació va mantenir l’organització de la festa també a l’any 1977, ja traslladada a finals de juliol, coincidint amb el dia dels Sants de la Pedra, i seguiria recolzant-la a partir de 1978, quan el propi veïnat de Pamis n’assumeix plenament l’organització. Són temps de cançó d’autor i Pamis arribaria a acollir, al seu escenari, actuacions emblemàtiques, com la de Pep Laguarda, tot un referent de la cançó valenciana del moment.
Alcem el vol.
L’activitat en aquells primers anys va ser destacable, portant al poble a figures de primer ordre en l’escena valenciana, com ara Ovidi Montllor, Raimon, Al Tall, Els Pavesos, Lluís Miquel, 4Z, Cuixa, Coto-en-pèl, Araceli Banyuls, Pluja Teatre i molts altres. A més, es van iniciar cicles de cine-club al llavors Cinema Victòria, un seguit de representacions teatrals (amb una àmplia participació de grups), actuacions musicals, com els concerts a l’antiga seu de la Caixa d’Estalvis; i la participació en actes diversos, com la Mostra del Llibre. També, en iniciatives de promoció de la nostra identitat, com ara la sol·licitud de penjar la Senyera a l’Ajuntament o la iniciativa de dedicar, el 9 d’octubre, un carrer al rei Jaume I, presentada al plenari i aprovada per unanimitat.
Des de llavors, han estat nombrosíssimes les activitats organitzades i moltes les col·laboracions d’artistes, cantants, literats i personalitats que han participat de la nostra proposta cultural. També, un fum d’iniciatives dutes a terme, totes elles de molta qualitat, i fins i tot, en molts moments, avantguardistes i avançades als seus temps.
A l’any 1982, per exemple, s’imparteixen a Ondara classes d’ensenyament del valencià, el que es coneixen com a “Cursos Carles Salvador”, promoguts per Acció Cultural del País Valencià i impartits per membres de l’Associació. El mateix any, veu la llum la revista Alfatares, de contingut literari i investigador, que publicaria alguns números de forma pràcticament artesanal.
Paral·lelament, s’oferiren un seguit de conferències i xarrades de primer nivell, entre els anys 1984 i 1986, realitzades majoritàriament al menjador del col·legi Sanchis Guarner, amb temàtiques trencadores i plenes de controvèrsia per a l’època, com ara:
- L’homosexualitat, a càrrec d’Armand de Fluvià, genealogista i heraldista i fundador del Front
d’Alliberament Gay de Catalunya.
- L’incipient feminisme i la situació social de la dona, per Magda Oranich, destacada advocada i
defensora de molts presos polítics del franquisme. - La situació lingüística dels valencians, per Vicent Pitarch, filòleg i sociolingüista vila-realenc.
- Multinacionals i capitalisme, per Arcadi Oliveres, economista i activista per la justícia social.
- Cursos sobre sexualitat impartits per especialistes del Grup Acuario, com Pere Enguix, metge
ginecòleg.
Sense perdre l’ona, es va col·laborar en la creació de la primera ràdio a Ondara, Ràdio Llebeig, gestionada per allò que es conegué com Cooperativa Ona-Lliure, embrió del que després seria la nostra emissora local, l’actual La Veu d’Ondara.
A nivell gastronòmic, cal destacar els cursets de cuina impartits al col·legi Sanchis Guarner per la nostra volguda i recordada Pepa Romans, primera cuinera estrela Michelín de la comarca, del restaurant Casa Pepa, de Pamis.
I no oblidar una fita cultural de primer ordre, a la qual sempre vam donar suport i, en els moments amb més dificultats, en vam assumir l’organització, com és el Festacarrer d’Ondara. El tradicionàrius de les comarques centrals. Una mostra de cultura popular i d’arrel tradicional que omplia els carrers i les places del poble. Per ací van passar grups com Urbàlia Rurana, Música Nostra, Al Tall, Primera nota, Sancto Ianne, Tres fan Ball, Treixadura, Korrontzi, El Pont d’Arcalís, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Miquel Gil i molts més, així com muixerangues, correfocs i colles de dolçaines de tot el país. Aquesta activitat va donar lloc a la creació del Grup de Danses Ocell i a la consolidació de l’incipient Escola de dolçaina i tabal i del grup D’Ondara, colla de dolçaines i tabals.
Activitat cultural.
Al llarg dels anys, el principal tret d’identitat de la nostra Associació ha estat la promoció de la cultura en totes les seues vessants. Regularment, organitzem o col·laborem en la programació d’un ampli ventall d’actes culturals: conferències, presentacions de llibres, actuacions teatrals i musicals, recitals de poesia, tallers de danses populars i altres activitats que abasten un ampli espectre cultural i artístic. Tenim una especial sensibilitat cap a la tradició popular, la promoció de la llengua i la defensa dels drets individuals i col·lectius. El Grup de Danses Ocell és una mostra d’aquesta sensibilitat cap a les nostres arrels.
A més, el patrimoni i el territori són també objecte de la nostra atenció, donant suport a aquelles iniciatives que ajuden a la seua preservació i respecte.
Col·lecció: Ondara, personatge i fets.
L’Associació Cultural Ocell i Edicions 96, en col·laboració amb l’Ajuntament, editen, des de l’any 2013, la col·lecció Ondara, personatges i fets. Una col·lecció que pretén recuperar, per a la memòria col·lectiva, aquells personatges, dones i homes, la vida dels quals mereix ser coneguda per les actuals ondarenques i ondarencs, o per altres persones d’arreu del territori. També aquells fets que, dins el nostre passat com a poble, poden ser rellevants, curiosos o destacables i poden tindre interès per ser recuperats.
Fins ara ja portem editats 12 volums:
- Fent les Amèriques (Ondara, 1912-1920): L’emigració a Amèrica del Nord a principis del s. XX, de Vicent Ortuño Ginestar.
- D’Ondara a Broadway. L’excepcionalitat de Trini Reyes, de Jovi Lozano-Seser.
- Valerià Gil (Ondara, 1895 – Nova York, 1942): La veu de Pamis a Amèrica, de Josep Doménech Part i Vicent Ortuño Ginestar.
- Valeriano Bosch (Ondara, 1853 – València, 1931): Vida, obra i família d’un general al servei de l’administració militar, de Joan Miquel Almela Cots.
- La raboseta de Pamis. Recuperant una rondalla tradicional, d’Amàlia Pastor Granel.
- Miquel Vaquer Calumarte (Ondara, 1910 – València, 1988). La descoberta d’un pintor ondarenc, de Vicent Ortuño Ginestar i David Vaquer Bosch.
- Joaquina Gavilà, la mestra (Ondara, 1876 – 1951), de Carlos Torres Garcia.
- Ondara en negre. Una història de crims, violència i delinqüència (1835 – 1935) d’Antoni Reig Pérez i Ricard Llompart Català.
- Francesc de Paula Sendra i Doménech D’Ondara a Cantimpalos (1871-1909), de Miguel Ángel Gil Hernando i Vicent Ortuño Ginestar.
- Pintura religiosa: La nissaga dels Gil, de Vicent Ortuño Ginestar.
- Els nostres inventors. Ondara 1902-1975, de Vicent Ortuño Ginestar.
- Pilotaris d’Ondara, de Vicent Ortuño Ginestar.
Premis Ocell.
Des de l’any 2001, l’Associació Cultural Ocell atorga anualment els Premis Ocell. Aquests premis reconeixen la tasca rellevant de persones de diferents àmbits, totes elles destacades en el seu camp particular, professional o artístic, tant a nivell local com comarcal. Les nominacions naixen de les pròpies persones associades a l’Ocell, que són qui després voten les candidatures per a decidir qui rep el guardó. Els Premis Ocell es lliuren en un acte a l’Auditori d’Ondara i s’han convertit en uns guardons de prestigi i de gran reconeixement a nivell comarcal.
