Divendres passat Xiomara va presentar a la seu d’Ocell, pràcticament plena, a Ondara el seu tercer album So de saó. Com ella va dir: volia ser llauradora i treballar el camp, d’acío el seu lligam i compromís amb el sector agroecològic i les iniciatives en defensa de la terra, i “de voler ser llauradora mireu com he acabat”.

El seu objectiu és rescatar part de la memòria popular i quotidiana valenciana vinculada a l’entorn rural, sobretot a la seua comarca del Baix Maestrat i comarques veïnes del nord del país.

El seu recital va combinar intimitat, honestedat i, també , contemporaneïtat. Una proposta musical que bevia de l’acústica i ens parlava de fragilitats, vincles i identitats. Una veu que beu del passat i ens explica allò quotidià i anònim. Unes veus que ens parlaran del demà. La saviesa de qui estima i es relaciona amb la terra. Una lluita per la custòdia del patrimoni col·lectiu intangible que ens ha confirmat com a persones i com a poble.

Una artista a seguir i que, possiblement, tornarà a Ondara.

Un goig de concert.