Els límits de la no-ficció, per Núria Cadenes

08/05/2025

Núria Cadenes aborda els límits de la no-ficció en la presentació a Ondara del seu últim treball

«Jo no puc dir si això és la història perquè jo l’únic que sé fer és literatura i és la meua manera de contar les coses». Amb aquestes paraules resumia el seu últim volum de contes l’escriptora Núria Cadenes dins la trobada organitzada per l’Associació Cultural Ocell amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ondara.

De fet, una concorreguda Casa de Cultura acollia l’autora catalana «i quasi valenciana tenint en compte que fa vora un quart de segle que viu a València», tal com afegí l’escriptor Jovi Lozano-Seser en la introducció d’«En carn i ossos»: un llibre que ve precedit pels èxits de crítica i públic de «Guillem» o «Tiberi Cèsar», els anteriors treballs d’una escriptora apassionada per la realitat i pel fet de poder-la traslladar al paper per deixar-ne una empremta eterna. No debades, en la seua intervenció, Cadenes parlà de la importància de reflectir per mitjà de la literatura el llegat d’aquells i aquelles que ens han precedit i que marquen l’estructura dels seus nous contes: un contundent volum de no-ficció on l’autora s’ha permés novament jugar amb els límits del gènere.

Cadenes (Barcelona, 1970) és escriptora, periodista, activista cultural i ha estat també llibretera. Ha escrit una desena de llibres entre obres de no-ficció i novel·les, així com contes per a diferents antologies. Amb la novel·la documental «Guillem» de 2020 va rebre el Premi Lletra d’Or i el Premi València Negra a la millor novel·la, a més del recolzament unànime de la crítica i el públic per la mestria a l’hora de dignificar la figura de Guillem Agulló. A més, el seu penúltim treball, «Tiberi Cèsar», va ser finalista, entre d’altres, dels premis Finestres i Llibreter. «En carn i ossos», el volum de relats presentat a Ondara, ha tingut molt de ressò en el darrer Sant Jordi a Barcelona i en els principals mitjans de comunicació catalans.